El Blog d'Agustí Pons

Actualitat de Gaziel

Una de les reflexions que més em van fer entendre en què consisteix ser un país important la va escriure Gaziel pocs abans de morir. És una reflexió que em va ser semblar tan exacta, tan lúcida que m’ho he fet venir bé per colar-la en més d’un dels meus llibres. Diu així: “Dues [culpes] de les més vistents, que modernament ens han fet més de mal, han estat la manca d’una premsa i d’una banca eficients. Poble no té i domina les que necessita és un poble fatalment intervingut i profundament mediatitzat; perquè l’essencial, que és el seu esperit, no pot deixar de nodrir-se d’aquelles matèries bàsiques. I, si els directors de la col·lectivitat no s’adonen de la falla -com s’esdevingué a Catalunya abans del 1939–, encara és pitjor. Un bon observador que s’hagués fet càrrec de com eren i en quines mans estaven la premsa i la banca catalanes, en els mateixos moments d’eufòria col·lectiva en què els catalans semblaven transformar Espanya radicalment, ja hauria pogut predir exactament com acabaria, el 1939, aquell somni”.  L’editorial conjunta de tots els diaris catalans a favor de l’Estatut ha fet evident l’existència d’una premsa pròpia amb força i capacitat d’influència. En aquesta exhibició de coratge La Vanguardia  ha jugat un paper fonamental, crucial. Com si algú, o alguns, haguessin llegit la reflexió de Gaziel i tractessin de desmentir-la.