La llei Wert i el procés sobiranista
La llei Wert és el pitjor atemptat jurídic contra l’autonomia de Catalunya d’ençà l’aprovació de la LOAPPA. Jo no sé si el conjunt de la societat catalana és conscient de les gravíssimes conseqüències que comportaria la seva posada en marxa. L’aprenentatge de la llengua i la història pròpies, que són dos dels pilars fonamentals del sentiment de pertinença dels catalans, quedaria diluït o esborrat del tot en benefici d’una visió absolutament centralista i espanyolista. Això sí que és, que vol ser, pur nacionalisme espanyol. I, en l’horitzó, la possibilitat de separar els alumnes en funció de la seva llengua familiar, que és el somni secret -o no tan secret- dels ideòlegs de la FAES. D’ençà la recuperació democràtica, un dels grans èxits de l’autogovern català, més enllà, fins i tot, de la normalització lingüística, ha estat que quallés la idea que a Catalunya només n’hi ha una, de societat, la catalana. Som -o érem- sis milions. Sis milions de procedència diversa, d’ideologies no compartides, d’ambicions contradictòries però que formem part d’una mateixa comunitat.
No ha d’estranyar que les competències en matèria d’educació quedessin molt ben perfilades en l’Estatut d’Autonomia del 1977. L’experiència de l’Estatut republicà havia estat fructífera però perillosa perquè, en realitat, consagrava dues xarxes escolars: l’estatal i la de la Generalitat. Aquesta dualitat hauria pogut comportar una divisió social que l’atzarosa vida d’aquell règim va impedir. L’Institut Escola va ser, sí, un centre modèlic però absolutament minoritari. També es va tenir en compte, a l’hora de negociar els traspassos, la necessitat que el contingut dels llibres de text, especialment en l’àrea de socials, quedés en mans de la part catalana. Ara, des del PP es lamenten de les conseqüències d’aquesta negociació i no tenen cap escrúpol en saltar-se, a través de la llei Wert, el text i l’esperit d’allò que, en aquest camp, diuen l’Estatut i la Constitució. En aquest sentit, el constitucionalisme del PP és un constitucionalisme reversible: me n’apropio quan em convé i me’l passo pel folre quan el crec perjudicial per als meus interessos.
L’aprovació, i l‘intent de dur a la pràctica, la llei Wert en plena escalada sobiranista és una de les raons que fa que el senyor Mariano Rajoy sigui un polític sense credibilitat a l’hora de proclamar la seva voluntat de diàleg. El govern que ell presideix ha actuat, en aquest cas, de piròman del moviment sobiranista i tant li fa que hagi actuat així per ignorància o per cinisme. Tots aquests interlocutors catalans, que amb tanta constància estan buscant una tercera via, ¿li han dit alguna vegada al senyor Rajoy, o a algun dels seus ministres, que la Llei Wert constitueix, en aquests moments, una autèntica provocació? Si el senyor Rajoy vol començar a guanyar credibilitat, que la retiri de forma immediata. Que faci un gest clar i contundent que demostri que, més enllà del bla, bla, bla, vol realment pacificar la situació.
De cap de les maneres la llei Wert ha de ser aplicada, a Catalunya, si més no en aquells aspectes que afecten la presència de la llengua i l’ensenyament de la història. Les elits econòmiques i empresarials del país haurien d’entendre que aquests són temes tant o més importants que els econòmics a l’hora de trobar una sortida a la situació actual. Però, si us plau, que no facin tard. Que no afirmin d’aquí a cinc anys que no van saber calibrar el que suposava, per a la societat catalana, la Llei Wert. Ho dic perquè alguns d’aquests membres de
l’elit econòmica del país han reconegut l’error de no haver apostat, en el seu moment, per una defensa més contundent del pacte fiscal. Pel que fa a llei Wert, encara hi son a temps. Si us plau, no deixem sola a la consellera.
Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol, 29 de gener del 2014.
"Amo les faules del filòsofs;