L’alcalde que repartia caramels
Fa uns anys, l’alcalde Hereu va venir al meu barri a inaugurar la remodelació d’una plaça. Poca estona abans de la seva arribada, els treballadors de la neteja encara no havien acabat la seva feina. Els dos indigents que, habitualment, seien al banc principal van ser discretament comminats a abandonar la seva plaça. Però el més sorprenent no van ser aquests preparatius (més aviat propis d’una pel·lícula de Berlanga). El més sorprenent va ser que, estratègicament repartides per la plaça, diverses hostesses anaven repartint regals: globus per als nens i nenes; i un xup-xups per als grans. A mi em va tocar un d’aquests caramels. No vaig dir que no per respecte a les noies que, al cap i la fi, estaven treballant. Em vaig posar el caramel a la butxaca i el vaig tirar a la primera paperera que vaig trobar.
Amb l’anunci que Barcelona aspira a organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern, el successor del senyor Clos, Jordi Hereu, acaba de treure’s un altre caramel de la butxaca. Aquest cop no l’ha repartit entre els veïns del meu barri sinó entre els habitants de tota la ciutat. Abans de final d’any hi haurà eleccions municipals i ell s’hi juga la reelecció. I sap, i ho sap el seu partit, que governar a base de repartir caramels acostuma a donar bons resultats. La llista de “regals” amb els quals l’ajuntament de Barcelona ha obsequiat els seus votants és molt llarga. Hi ha “regals” que han comportat un gran benefici per a la ciutat -com ara els Jocs Olímpics-i n’hi ha d’altres que han provocat uns perjudicis encara avui poc coneguts per la majoria de ciutadans -com és el cas del Fòrum–. Hi ha hagut regals per a tothom. Per als ciclistes, encara que fos al preu -inconcebible en cap altra ciutat civilitzada-de convertir les voravies en pistes per a bicicletes; per als joves que es volien emancipar -recorden la rifa de pisos?–; per als ecologistes en general -avets i pessebres ecològics—; per als avis, els adolescents i les famílies amb festes majors on es tira la casa (i els diners) per la finestra; etcètera…
No tot ho ha fet malament, l’ajuntament de Barcelona. La política urbanística de la ciutat, mentre la va dirigir Oriol Bohigas, va ser, en línies generals, molt bona i va possibilitar redreçar alguns, o molts, dels nyaps provocats per l’administració de Porcioles. I el mateix es pot dir de la política de biblioteques duta a terme per Ferran Mascarell. Semblava un somni noucentista impossible de fer realitat això que cada barri disposés d’una biblioteca acollidora, ben assortida i dirigida per professionals eficients. Però de tot això fa molts temps. I la realitat és que mentre els alcaldes de Barcelona -l’anterior, i l’actual-van repartint caramels alguns serveis bàsics de la ciutat continuen estan sota mínims, molt lluny dels estàndards que correspondrien a una ciutat europea de primer ordre. Del transport públic val més no parlar-ne. L’ajuntament, els successius ajuntaments, han tingut l’habilitat de convertir les víctimes en culpables. Si els barcelonins no usem més el transport públic és perquè aquest resulta clarament insuficient i només cal comparar els quilòmetres de Metro de què disposa Barcelona en comparació amb els de ciutats com París, Londres o Berlín. ¿I hem de recordar que dos serveis tan bàsics, com les guarderies i els centres geriàtrics, són clarament insuficients per a les necessitats de la població de Barcelona?
Amb l’anunci que Barcelona presentarà la seva candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern -una intenció coneguda a través d’E-Notícies-l’alcalde Hereu guanya uns quants titulars. Però nosaltres, els barcelonins, hi tornem a perdre perquè continuem essent tractats com a nens petits. Ens volen enlluernar. Per això penso que, de cara a les properes eleccions municipals, allò que està en joc és, sobretot, una qüestió moral. El socialisme en el poder ha malcriat tota una generació. I hauríem d’exigir que se’ns tornés a tractar com a adults.
"Amo les faules del filòsofs;