10
Oct
2024

Vacunar-se era massa senzill

D’ençà que visc al Maresme vacunar-se –de la grip i de la Covid–  resultava molt fàcil.  Només calia telefonar al CAP del meu poble i et solien donar hora per l’endemà o, simplement, presentar-t’hi i fer cua. Com que el poble és petit, i no costaner, resultava agradable anar-hi, des de casa, a primera hora del matí. Vacunar-se era molt fàcil; massa fàcil. Per això aquest any l’Administració ha decidit posar-ho una mica més difícil. La novetat ha arribat via mòbil. M’informen que s’ha iniciat la campanya de vacunació i que jo tinc hora reservada el dia 17 d’octubre al CAP de Premià de Mar. Conec Premià però francament no sé on és el CAP.  Només sé que el desplaçament m’obliga a agafar el cotxe; esbrinar, abans d’arribar-hi, on puc aparcar; i presentar-m’hi amb prou temps per no perdre la tanda i la possible cua. Però, a més,  a la mateix hora  tinc concertada una entrevista a Barcelona per un tema relacionat amb el llibre que estic escrivint. 

Penso que si vaig al CAP del meu poble puc trobar una solució.  I això és el que faig.  La persona que de l’altra banda del vidre atén els possibles pacients està parlant per telèfon. Pel que diu, constato que ha rebut la trucada d’un ciutadà que  ha quedat desconcertat per la mateixa qüestió. El diligent funcionari  li diu  que està rebent múltiples telefonades i que l’Administració no ha consultat ningú. Entre trucada i trucada el funcionari es mostra solidari amb la meva queixa però em diu que, lamentant-ho molt, no pot fer-hi res.

Me’n torno a casa i em decideixo a entrar a “La meva salut” per trobar algun apartat que em permeti expressar la meva sorpresa per aquest canvi de regles. De moment, he de modificar de contrasenya perquè la que he fet servir fins ara ja no val.  Un cop dins constato que hi ha múltiples apartats però cap on el ciutadà-pacient pugui expressar la seva opinió, la seva queixa. Vist el fracàs em decideixo trucar al 061 tal com indica el missatge que he rebut al mòbil. Li explico la situació a la persona que m’atén i ella, després d’escoltar-me, em diu molt amablement que ella tampoc no hi pot fer res però que en un termini de 24 a 48 hores em trucarà una persona des d’un número de l’Administració que és on es recullen totes les queixes. I, en efecte, mentre condueixo cap a Barcelona rebo la trucada. Li demano que em digui de quina manera puc fer arribar al Departament de Salut la meva protesta per la situació que han creat amb l’esperança que si son molts els ciutadans que ens queixem es pugui desfer l’error.  També molt amablement, a l’altra banda del fil la persona que parla amb mi m’indica que per aquests casos no hi ha cap apartat especial i que, en tot cas, entri al web general de la Generalitat de Catalunya i que allà trobaré la manera de procedir.

Em fa una certa vergonya, vist el que està passant a l’Orient Mitjà i a Ucraina –per citar els dos conflictes actuals més visibles–   queixar-me de situacions  que només comporten retards i contratemps. Però la solució d’aquestes situacions, que afecten milers de ciutadans, si que està a l’abast de les nostres mans, dels nostres dirigents polítics. Hem convertit l’Administració en un monstre anònim i insaciable.